La Llei de Segona Oportunitat, a pesar d’oferir una útil i necessària sortida a persones físiques i autònoms dels seus deutes en cas de trobar-se en una situació econòmica desfavorable, té les seves limitacions. En el cas del deute públic s’imposa un límit de 20.000 euros exonerable (10.000 € per Hisenda i 10.000 € per Seguretat Social). En aquest context, la recent sentència del Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona suposa un punt d’inflexió en quant estableix excepcions a la interpretació d’aquests límits d’exoneració, d’acord amb l’òptica europea.
El cas analitza la situació d’un home de 54 anys, amb ingressos mensuals inferiors al SMI i dues filles menors a càrrec. Sense patrimoni i amb una situació econòmica sense marge de millora, acumulava un deute públic de més de 220.000 €. En el procediment de sol·licitud d’exoneració del passiu insatisfet, l’Agencia Tributària s’hi oposa frontalment per quant, el límit de 10.000 € del crèdit públic impedeix exonerar la totalitat del deute i no es permet l’exoneració als deutors declarats responsables subsidiaris per infraccions greus (art. 487 del Text Refós de la Llei Concursal).
No obstant, la magistrada adopta un enfocament diferent, incorporant l’òptica europea i un examen de proporcionalitat.
La jutgessa, partint de la sentència del TJUE de 7 de novembre de 2024, recorda que els Estats poden establir excepcions a la segona oportunitat, però aquestes han d’estar justificades i han de superar un test de racionalitat i proporcionalitat. En altres paraules, les limitacions no poden convertir el sistema en paper mullat.
En aquest cas, el raonament de la Jutgessa és clar: exigir el pagament íntegre del deute públic és desproporcionat en vista que el deutor no té capacitat econòmica per saldar la deute. A més, la resolució posa de manifest la importància de considerar factors com l’edat, les càrregues familiars o les possibilitats d’inserció laboral, en línia amb la Llei d’Igualtat i la doctrina del Tribunal Constitucional.
La part dispositiva de la sentència, de conformitat amb tot l’exposat, acorda l’exoneració completa dels més de 220.000 € de deute públic. Aquest pronunciament recorda que la segona oportunitat ha de ser un mecanisme efectiu en què els tribunals evitin que l’aplicació literal de la llei condemni una persona a una pobresa indefinida.