El Tribunal de Justícia de la UE ha precisat que el viatger pot obtenir el reemborsament íntegre del preu d’un viatge combinat fins i tot quan s’han prestat alguns serveis, si la prestació incorrecta és tan greu que el viatge deixa de tenir objecte i ja no presenta interès objectiu per al viatger. Correspondrà al jutjat estatal valorar el cas concret a la llum de totes les circumstàncies.
El TJUE observa també que la Directiva (UE) 2015/2302 només persegueix restablir l’equilibri contractual entre els viatgers i l’organitzador del viatge. En canvi, no permet sancionar aquest últim, en particular imposant-li una indemnització punitiva per danys i perjudicis.
Els fets parteixen d’unes vacances “tot inclòs” en un hotel de cinc estrelles a Albània: en arribar al seu destí, els passatgers es troben amb obres de demolició de les piscines i alguns accessos de l’hotel (ordenades per les autoritats albaneses) —amb soroll de 7:30 a 19:30 durant diversos dies—, cues per als àpats i reducció de serveis, entre d’altres. Davant aquesta situació, els viatgers van reclamar reemborsament total i indemnització; el jutge polonès va plantejar qüestions prejudicials al TJUE sobre l’abast dels drets del viatger segons la Directiva (UE) 2015/2302.
El TJUE recorda que la Directiva restableix l’equilibri contractual entre viatger i organitzador i no permet danys punitius. A més, el viatger no té dret a indemnització si l’organitzador prova que la manca o incorrecta prestació és imputable a un tercer i era imprevisible o inevitable; i no s’exigeix demostrar culpa d’aquest tercer.
Quant a les “circumstàncies inevitables i extraordinàries”, el Tribunal assenyala que les obres ordenades per una autoritat pública poden no ser imprevisibles si hi ha hagut publicitat o informació prèvia.
El jutjat nacional haurà de comprovar si l’organitzador o l’administrador de la infraestructura turística estaven informats del procediment o de la decisió abans de la seva execució; en cas afirmatiu, no hi ha imprevisibilitat i l’organitzador no quedaria eximit de la seva obligació d’indemnitzar.
Claus pràctiques:
- El reemborsament íntegre és possible quan la mala execució priva el viatge del seu objectiu.
- No hi ha danys punitius; la Directiva busca equilibri, no sanció.
- Exoneració d’indemnitzar només si l’organitzador prova l’actuació d’un tercer imprevisible/inevitable (sense necessitat d’acreditar culpa).
L’impacte per a consumidors i organitzadors es basa en que, per als viatgers, s’enforteix el dret a recuperar el 100% en supòsits de mala execució greu; i per als organitzadors/agències, augmenta l’exigència de diligència informativa i de gestió de riscos davant resolucions administratives que afectin serveis essencials del viatge (p. ex., obres que inutilitzen piscines o accessos al mar).
En tots els casos, serà el jutjat estatal el que haurà d’apreciar la gravetat i decidir.
Llegeixi aquí la resolució íntegra.
Font: https://curia.europa.eu/