El Tribunal Suprem, per sentència núm. 426/2026, de 24 de juny, ha posat fi a una controvèrsia que, des de fa anys, havia generat diferents pronunciaments als tribunals: pot incórrer en delicte el propietari d’un immoble ocupat il·legalment que decideix donar de baixa o deixar de pagar els subministraments d’aigua, llum o gas?
La resposta del Tribunal Suprem és clara: amb caràcter general, no. Quan la persona que ocupa l’habitatge no disposa de cap títol jurídic que legitimi la seva possessió, la interrupció dels subministraments per part del propietari no constitueix un delicte de coaccions.
Antecedents
Aquesta doctrina no sorgeix d’un procediment relacionat amb una ocupació il·legal, sinó d’un conflicte matrimonial.
El cas analitzat pel Tribunal Suprem versa sobre un matrimoni en procés de separació. El marit, titular del contracte de subministrament elèctric de l’habitatge familiar, va decidir cancel·lar-lo mentre l’altre cònjuge continuava residint al domicili, l’ús del qual estava en controvèrsia en el procediment. Els tribunals van considerar acreditat que aquesta decisió tenia la finalitat de pressionar-la perquè abandonés l’habitatge, i, per aquest motiu, van apreciar un delicte de coaccions.
No obstant això, el Ple de la Sala Penal va entendre que el recurs oferia una oportunitat per fixar criteri sobre una qüestió molt més àmplia i recurrent: el tractament penal dels talls de subministrament en supòsits d’ocupació sense títol.
Per què no hi ha coaccions quan l’ocupació és il·legal?
La sentència articula la resposta en diversos arguments:
(1) En primer lloc, recorda que el delicte de coaccions exigeix que la conducta es realitzi sense una habilitació legítima. Quan és el mateix propietari qui decideix extingir un contracte de subministrament del qual és titular, resulta difícil sostenir que actua al marge d’habilitació reconeguda per l’ordenament jurídic.
(2) En segon lloc, el Tribunal rebutja que el propietari pugui quedar obligat a sufragar indefinidament els serveis bàsics d’una persona que es troba a l’habitatge sense cap dret que empari la seva permanència.
(3) Finalment, la resolució assenyala que una interpretació contrària podria conduir a situacions d’enriquiment injust, en la mesura que obligaria el propietari a assumir el cost dels subministraments derivats d’una ocupació que no ha consentit.
La importància del títol que legitima la possessió
Ara bé, la sentència també posa l’accent en una idea fonamental: l’anterior doctrina només és aplicable quan l’ocupant no disposa de cap títol jurídic que justifiqui la seva possessió.
Quan el Tribunal parla d’un títol jurídic que legitima la possessió, es refereix a qualsevol situació reconeguda per l’ordenament que doni dret a ocupar l’habitatge, com ara un contracte d’arrendament o l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge; incloent a aquests efectes quan l’existència, l’abast o la continuïtat d’aquest dret es troba en discussió i pendent de resolució judicial.
La diferència és rellevant perquè permet entendre l’abast real de la doctrina fixada pel Tribunal: no és el tall de subministrament, per si sol, allò que determina l’existència o no d’un delicte, sinó la situació jurídica de la persona que en resulta afectada.
Implicacions pràctiques
La resolució aporta una pauta interpretativa especialment rellevant en un àmbit que havia generat una notable inseguretat jurídica.
D’una banda, confirma que el propietari d’un immoble ocupat sense cap títol habilitant no està obligat a mantenir o assumir el cost dels subministraments bàsics de l’habitatge. De l’altra, recorda que aquesta conclusió no és extrapolable a situacions en què l’ocupant disposa d’algun dret que legitimi la seva possessió, encara que aquest es trobi pendent de resolució judicial.
En definitiva, el Tribunal Suprem fixa una distinció que marcarà la pràctica judicial dels propers anys: no és el mateix qui ocupa un immoble sense cap cobertura jurídica que qui hi resideix legítimament a l’espera que un tribunal resolgui una controvèrsia sobre el seu dret d’ús o possessió. És aquesta diferència, i no una altra, la que determinarà si la interrupció dels subministraments pot tenir o no rellevància penal.
Pot consultar la sentència aquí.