El Tribunal Suprem ha aclarit un punt habitual en els conflictes entre socis: quan un soci exerceix el dret de separació i no hi ha acord sobre la valoració de les seves participacions, el registrador mercantil pot nomenar un expert independent encara que la societat discuteixi l’existència d’aquest dret. El nomenament permet avançar en la valoració, però no resol si la separació és procedent.
El cas
Una societat limitada va aprovar una fusió per absorció i una escissió parcial. Els seus estatuts reconeixien expressament el dret de separació del soci en cas de fusió, absorció o escissió. Un soci titular del 33,33 % del capital va votar en contra dels acords i va comunicar a la societat que exercia aquest dret.
La junta va revocar els acords posteriorment. Malgrat això, el soci va sol·licitar al Registre Mercantil el nomenament d’un expert per valorar les seves participacions. La societat s’hi va oposar perquè considerava que, en existir una discrepància sobre el dret mateix de separació, el registrador no podia designar-lo.
Què pot examinar el registrador mercantil?
L’article 353 de la Llei de societats de capital permet designar un expert independent quan el soci i la societat no es posen d’acord sobre el valor raonable de les participacions o sobre qui les ha de valorar i com s’ha de fer.
El Tribunal Suprem precisa que el registrador pot comprovar, de manera formal i instrumental, els pressupòsits del nomenament, com ara la causa de separació invocada, la legitimació del sol·licitant i la comunicació de l’exercici del dret. Ara bé, aquesta comprovació no equival a una decisió definitiva sobre l’existència o l’exercici correcte del dret de separació.
On es resol la discrepància sobre el dret de separació?
Si la societat considera que el soci no tenia dret a separar-se o que l’ha exercit de manera abusiva o de mala fe, ha de plantejar aquesta controvèrsia davant els tribunals o, si escau, en arbitratge. Ni el nomenament de l’expert ni la resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública tenen efecte de cosa jutjada sobre aquesta qüestió. Si una sentència posterior nega el dret de separació o declara abusiu el seu exercici, el nomenament de l’expert decau.
El Tribunal Suprem també assenyala un límit: si abans d’iniciar-se l’expedient registral ja hi ha un procediment judicial, degudament acreditat, que afecta l’existència o l’exercici del dret de separació, el registrador ha de suspendre la seva actuació. La simple oposició de la societat, per si sola, no té aquest efecte.
Conseqüències pràctiques
El soci pot sol·licitar la valoració sense haver d’obtenir prèviament una sentència que reconegui el seu dret de separació. La societat, al seu torn, conserva la possibilitat de discutir aquest dret en el procediment corresponent. En aquest cas, el Tribunal Suprem no decideix quin efecte va tenir la revocació posterior dels acords socials sobre la separació del soci.
Pot consultar la sentència aquí.