El Tribunal Suprem, en les seves sentències 259/2026, 260/2026, 261/2026, 262/2026, 263/2026 i 264/2026, totes elles de 18 de febrer de 2026, s’ha pronunciat per primer cop sobre diverses de les qüestions interpretatives suscitades per la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal.
Les resolucions han abordat per primera vegada alguns dels aspectes clau d’aquest règim, fixant criteris rellevants sobre les limitacions i exclusions de l’exoneració, especialment en relació amb el crèdit públic i amb determinades conductes del deutor.
Exclusió de l’exoneració per l’existència de sanció per infracció tributària molt greu
L’article 487.1.2º del text refós de la Llei Concursal estableix que no pot obtenir l’exoneració el deutor que, en els deu anys anteriors, hagi estat sancionat per infraccions tributàries molt greus, de Seguretat Social o de l’ordre social.
El Tribunal Suprem considera que aquesta exclusió –que no conté la Directiva (UE) 2019/1023 i, per tant, requereix de justificació i persecució d’un interès públic legítim– està justificada per quant aquestes infraccions impliquen habitualment l’ús de mitjans fraudulents o conductes d’engany o negligència greu. Aquest component fraudulent és incompatible, doncs, amb la condició de deutor de bona fe que exigeix el sistema de segona oportunitat.
Exclusió per derivació de responsabilitat
El Tribunal Suprem analitza la previsió relativa als acords de derivació de responsabilitat i arriba al plantejament indicat en l’apartat anterior: el component fraudulent és el que justifica l’exclusió de l’exoneració.
En aquest sentit, assenyala que la derivació de responsabilitat no té naturalesa sancionadora, sinó que constitueix un mecanisme de garantia del cobrament del deute. Per aquest motiu, la seva existència no pot impedir automàticament l’accés a l’exoneració, llevat que s’acrediti que deriva d’una conducta fraudulenta equiparable a una infracció molt greu.
Limitació a l’exoneració dels crèdits públics
Pel que fa als crèdits de dret públic, el Tribunal Suprem considera que la seva exclusió parcial de l’exoneració està justificada per la rellevància constitucional del sistema tributari i de la Seguretat Social.
No obstant això, el Tribunal introdueix una matisació rellevant: aquesta limitació no s’aplica als crèdits públics qualificats com a subordinats en el concurs, que sí poden quedar afectats per l’exoneració.
Límit quantitatiu en l’exoneració del crèdit públic
La normativa concursal estableix que els crèdits públics poden exonerar-se fins a un màxim de 10.000 euros per deutor, amb exoneració íntegra dels primers 5.000 euros i del 50% de la resta fins a aquest límit.
El Tribunal Suprem interpreta que aquests límits s’apliquen a cada creditor titular de crèdits de dret públic, i no únicament a l’Agència Tributària o a la Seguretat Social.
Altres criteris establerts pel Tribunal Suprem
Les resolucions també fixen criteris sobre el procediment d’obtenció de l’exoneració: d’una banda, el deutor que sol·liciti la segona oportunitat ha d’aportar tota la informació necessària perquè el tribunal pugui examinar correctament la seva situació econòmica i l’origen dels deutes.
D’altra banda, correspon al jutge del concurs verificar d’ofici que es compleixen tots els requisits legals i que no concorre cap causa d’exclusió, fins i tot en absència d’oposició per part dels creditors. En conseqüència, tractant-se d’una qüestió atribuïda al jutge del concurs, el tribunal d’apel·lació quedarà vinculat per la valoració efectuada en primera instància en cas que aquest extrem no hagi sigut objecte d’impugnació.